Fa uns anyets, a l'inici del projecte de l'obrador del Parc, vaig fer una formació per a petits elaboradors. En una de les sessions ens van dir que havíem de procurar que els nostres productes fossin sempre iguals, fer-los exactament de la mateixa manera. Són principis importants per a la indústria de l'alimentació, però topen de ple amb la nostra realitat i, sobretot, amb la nostra voluntat. Evidentment cal trobar la mesura de totes les coses, però nosaltres no volem ni podem prioritzar que tot surti igual, que sigui calcat... quina gràcia tindria? No sabeu com podem arribar a gaudir del repte de fer una conserva amb el que hi ha: l'excedent aquella setmana, el que trobem a l'armari dels condiments, el que floreix al jardí d'aromàtiques...
Aquesta setmana hem fet un xútnei de pastanaga i poma, amb una bona
quantitat de bitxo i pebre blanc. Pica força, però està boníssim!
En el cas dels xútneis i els xeflis, el fet de respondre al moment és màxim, i implica que ja és gairebé impossible la repetició de la jugada. Com que combinem dos o tres ingredients, la probabilitat que siguin els mateixos és molt baixa. I és que nosaltres juguem a això. A fer amb el que tenim.
No sabem a priori quins excedents hi haurà. Alguns són previsibles, però d'altres no. Per exemple, l'all tendre va ser un excedent molt abundant i persistent fa dos anys. També el moniato, que ens sortia gegant i no es venia de cap manera. L'all el vam collir quan ja era massa gruixut per vendre, i vam anar veient com cabeçava, setmana rere setmana. En canvi, l'any passat va ser fatal per aquest cultiu, i a l'obrador no en va entrar ni un. Amb prou feines si n'hi havia per dur a mercat. I el moniato, que ens anava molt bé per aconseguir textura de paté, ja fa dos anys que no el veiem, i ens hem empescat altres solucions per resoldre l'espessiment que buscàvem.
El nostre jardinet d'aromàtiques
El que sí que procurem és que els estocs no siguin tan petits com abans. Fins fa un any, quan elaboràvem, poques vegades passàvem dels 50 pots. Ara, gairebé mai no baixem dels 80 i sovint arribem al centenar, que ja donen per una bona temporada. I si tenim prou excedent i ens sembla que tindrà sortida, repetim la producció la setmana següent, doblant la reserva.
En definitiva, gaudiu del que us oferim ara, perquè l'any que ve ja veurem què tenim. Som circumstancials.
Bona setmana!
