L'estiu va començar amb una magna explosió de carbassons. Aquesta hortalissa, a diferència d'altres cultius, s'ha de collir cada dia. Es cull tot el que té la mida, encara que sigui més quantitat del que es pugui vendre. A mesura que la planta arriba al seu màxim productiu és inevitable tenir excedents. Tot i que les plantades es programen per tal que no n'hi hagi massa, s'ha de jugar amb un cert marge de maniobra, perquè si el cultiu tingués dificultats no ens quedéssim curts. Però enguany ens hem trobat a l'altre extrem, unes plantes pletòriques, i hem tingut diverses setmanes amb molt de carbassó preciós a la càmera freda, esperant un destí digne de la seva qualitat.
Samfaina de carbassó, doblet d'aprofitament
Hem hagut d'esmolar imaginació i adaptar el nostre ventall d'opcions de conservació a la situació. Des d'aquella primera salsa d'escabetx de carbassó que us relatàvem al darrer escrit, fins avui, amb l'agost ja encetat, hem anat elaborant productes diferents amb aquesta hortalissa. Us els llisto tot seguit, perquè el carbassó acostuma a ser abundant i els que teniu hort potser hi trobeu alguna idea. No entrarem en gaire detall, però si en voleu la recepta, només m'ho heu de dir. Aquest ha estat el repertori:
- Salsa de carbassó: llegiu-ne la gènesi entrebancada aquí.
- Xucrut de carbassó: només cal tenir sal i recipients. L'hem fet ratllat, laminat o a daus, per provar formats diferents. Com que feia tanta calor, l'hem hagut de guardar a la càmera. L'estiu sempre és dificultós per aquesta tècnica.
- Bastonets de carbassó fermentats: És fan submergint trossos més grossos en una salmorra. En diem píquels, catalanitzant "pickles", que sembla que el consumidor d'avui en dia ho entén millor, i és un nom curtet, cosa que va bé quan fas les etiquetes.
- Xeflis de carbassó, calçot i pastanaga fermentada: És a dir, un escabetx amb aquests tres ingredients com a hortalisses. Bonic a la vista i molt bo de gust. El fast food de la casa.
- Carbassó ratllat i deshidratat: Quan ja estàvem molt desesperats, deshidratàvem el carbassó ratllat. El resultat és un ingredient en reserva que podrem utilitzar en altres preparacions.
- Paté de carbassó: Aconseguir compensar l'excés d'aigua de l'ingredient sense haver d'estar hores i hores coent-lo ens ha suposat tot un repte. Ho hem aconseguit salant i "drenant" el carbassó abans de posar-lo a l'olla, i afegint carbassó fermentat enlloc de vinagre. El resultat: uns aromes increïbles i la textura que buscàvem. La veritat és que no sona molt atractiu però és un paté molt especial, i qui el tasta, repeteix.
- Paté de carbassó amb verdolaga: Aquí l'estratègia per compensar el xip-xap ha estat afegir verdolaga deshidratada que teníem de l'estiu passat per absorbir l'excés d'aigua. El resultat, òptim: una textura increïble i un gustet de verdolaga que té uns quants incondicionals.
- Pergamí de carbassó i poma: hem fet servir pomes de la Nuri Salís i en Xavier Serradell, de Torroella de Montgrí, perquè nosaltres ja no en tenim de fa mesos. La dolçor de la poma lliga perfectament amb el carbassó. Ho coem, ho triturem i obtenim una làmina elàstica de gust molt suau, dolcet però no massa. L'hem decorat amb flor d'hibisc i aromatitzat amb canyella mòlta.
- Samfaina de carbassó: quan ha arribat la bogeria de la tomata, el primer elaborat ha estat aquesta samfaina monotemàtica, únicament amb aquests dos ingredients, oli i aromàtiques del jardí. La tomata, amb la seva acidesa, fa de conservant. No necessitem afegir vinagre, ni cap altre producte per baixar el pH. Una de les conserves més populars de casa nostra, realment pràctica i efectiva.
Làmina de carbassó i poma amb flor d'hibisc just abans d'entrar a la deshidratadora.
Si voleu veure algunes imatges més, podeu mirar-vos aquesta publicació d'Instagram.
I el que encara no hem fet
A més de tot això, que ho podem repetir per augmentar l'estoc i poder gaudir d'aquestes menges fins haver voltat el sol altra vegada, guardem un parell d'idees més a la recàmera, per si tornem a tenir un pic de producte:
- Escabetx de carbassó: potser seria la solució més bàsica, a Escabetxart. Encara no sé per què no vam començar per aquí: carbassó talladet a daus -per exemple-, oli, vinagre, i herbetes. Bany maria i al magatzem.
- Confitura de carbassó: Quan ja has fet de tot, arriba un moment que fins i tot et preguntes si seria bona una confitura de carbassó. T'engresques, pensant que la idea és molt origina. Llavors busques una mica, i et trobes que tot de gent ja ho ha pensat abans, que no t'estaves inventant res. Saludables lliçons d'humilitat. De moment a la llista de pendents, però amb moltes ganes de provar de fer-la.
- Altres xeflis: Evidentment, hi hauria lloc per a d'altres combinacions de xeflis, en què el carbassó estigués en un altre pla, menys protagonista, però igualment present.
I vosaltres, com aprofiteu el carbassó?
Si teniu un hort, o un veí que us en duu a manta, segur que heu buscat solucions a aquest excedent. Un cop menjat el producte en fresc de les mil maneres diferents que permet (en crema, carpaccio, espaguetis, saltejat, dins una truita, al forn, farcit, en xips...) heu hagut de pensar maneres de conservar-lo. Com ho heu fet? Quina de les idees que us hem donat ja coneixíeu? Quins trucs ens podeu explicar? Ens encantarà llegir-vos.
Corranda final
L'abundància de carbassó deu haver avorrit molta gent, perquè fins i tot algú, fa molt de temps, va inventar-se aquesta corranda, que va fer fortuna i va quedar en la memòria col·lectiva:
"Carabassa m'han donada
dient-me que era meló.
Més m'estimo la carbassa
que no un tros de carbassó"
Quina injustícia, no trobeu? Una hortalissa que dóna tant de joc no pot ser menystinguda d’aquesta manera. Potser si els seus autors i divulgadors coneguessin totes aquestes opcions culinàries que hem anomenat, no ho haurien dit, això. Jo, si em permeteu, hi ficaré cullerada i tancaré l'article amb una resposta a aquesta terrible ofensa:
Malparlant del carbassó
demostres que no en saps res.
En volem molt més que un tros,
en volem un de sencer!
Escabetxa els carbassons,
que et tornarà l’alegria.
T’oblidaràs dels melons
i en menjaràs cada dia.
Tra lara la...
Fins aviat!
PS: Espero no trigar tant a preparar el proper escrit, el juliol m'ha passat per sobre com una piconadora i tot just em refaig de tanta "xixa" i tant moviment de persones.
PS: Si us fixeu en la imatge de la làmina, potser hi veureu alguna cosa poc habitual. Un progrés important que hem assolit, i del que estem orgullosíssims. Us en parlo al proper escrit. Mireu, mireu, a veure si alguna cosa us crida l'atenció.
