![\"\"](\"https:\/\/escabetxart.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/rosa_comestible.jpeg?w=899\")
<\/figure>\n\n\n\nDe roses en parlem un altre Sant Jordi.<\/em><\/p>\n\n\n\n Llibres, doncs. Per exemple, es podria dir que hem apr\u00e8s a fermentar verdures a base de llibres, sobretot. Per descomptat, a m\u00e9s de llegir, fent-ho, provant, tastant, repetint i perdent-li la por, per\u00f2 sempre tornant al paper per trobar-hi refer\u00e8ncies. Els nostres dos b\u00e0sics sobre fermentaci\u00f3 s\u00f3n Sandor Katz i el matrimoni Shockey. Per\u00f2 \u00e9s genial localitzar en llibres com \"El Rebost\", de la Dolors Llopart, que est\u00e0 escrit mooooolt abans que els lactofermentats es posessin de moda, la recepta de la \"col agra\". A m\u00e9s de les instruccions per elaborar-la hi ha els comentaris, gr\u00e0cies als quals hem sabut que no nom\u00e9s es feia el xucrut als pa\u00efsos m\u00e9s n\u00f2rdics, sin\u00f3 que en tenim alguna refer\u00e8ncia a casa nostra, recollida per folkloristes catalans com Violant i Simorra, en un treball sobre els costums de la matan\u00e7a del porc al Pallars.<\/p>\n\n\n\n Uns altres llibres que ens enganxen s\u00f3n tots els que parlen de plantes silvestres comestibles. El primer que vaig comprar, molt abans de saber que un dia em dedicaria a fer conserves, va ser el de N\u00faria Duran, Merc\u00e8 Morgu\u00ed i Merc\u00e8 Sall\u00e9s, editat per P\u00f2rtic Natura. \u00c9s de l'any 2004, i la idea de poder alimentar-se del que d\u00f3na la natura no cultivada em fascinava. Amb el bon amic, i avui dia reconegut bot\u00e0nic assessor de grans noms de la gastronomia, l'Evarist March<\/a>, tomb\u00e0vem pels camps recollint esp\u00e8cies comestibles, i despr\u00e9s ens en f\u00e8iem un \u00e0pat. El que en sabia era ell, que anava a fons amb la bot\u00e0nica, i jo nom\u00e9s una mica, per\u00f2 anava aprenent i gaudint-ne, i despr\u00e9s llegint i buscant informaci\u00f3. L'inter\u00e8s per aquests temes est\u00e0 clar que ha anat en augment, en general, i avui ja tenim milers de t\u00edtols i col\u00b7lectius que s'hi han especialitzat. Potser el m\u00e9s conegut ara mateix seria Eixarcolant<\/a>, que ha fet una tasca ingent de divulgaci\u00f3 i posada en valor d'aquests coneixements, per\u00f2 tamb\u00e9 Flora Catalana<\/a>, que ja abans dinamitzava grups de persones que compartien coneixements, i es feien sortides per poder-ne aprendre, de forma totalment altruista i desinteressada.<\/p>\n\n\n\n Dins la secci\u00f3 de les herbes arom\u00e0tiques, voldria esmentar, tamb\u00e9, una col\u00b7lecci\u00f3 que adoro, per la profunditat, per la mirada totalment transversal: els de les autores Montserrat Enrich i Elisenda Carballido, que han editat amb Farell, sobre la farigola, el roman\u00ed, el fonoll i l'ortiga. Al bodeg\u00f3 d'aqu\u00ed sota tamb\u00e9 hi veureu \"Ess\u00e8ncies\", de la Carme Bosch, que \u00e9s bonic, visual i po\u00e8tic, i t\u00e9 informaci\u00f3 interessant, i no tant descriptiva de l'esp\u00e8cie. No busquem receptes i prou.<\/p>\n\n\n\n Bodeg\u00f3 de llibres<\/em><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 m'al\u00b7lucina el que explica en Jaume F\u00e0brega als seus llibres sobre cuina antiga, especialment. Con\u00e8ixer els or\u00edgens em sembla fonamental. Saber com menjaven els homes de les cavernes, els grecs, els romans, descobrir l'origen d'alguns dels nostres plats i sobretot de les nostres conserves, com ara l'escabetx, punt de partida de tot aquest projecte on ens hem submergit. \u00c9s l'\u00fanica manera de desfer-nos de les imposicions de la manera de fer basada en el capitalisme: compra aquests ingredients, a aquest prove\u00efdor, fes aquesta barreja, i ara a vendre tu. I com es feien les coses abans de tot aquest muntatge? Aix\u00f2, volem saber. Aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/escabetxart.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/bodego_llibres.jpeg?w=1024\")
<\/figure>\n\n\n\n