Quan et diuen allò de que "els problemes i els errors són oportunitats per aprendre" quan has tingut algun contratemps, d'entrada no t'ho acabes de creure. Però s'ha de reconèixer que la majoria de vegades (no sempre) els errors o les situacions que no preveies i que t'han vingut a contrapèl ofereixen oportunitats interessants d'aprenentatge o de descoberta. Us n'explicaré un parell que ens han passat darrerament a l'obrador.
El cas dels pots no que no arriben
Fa unes quantes setmanes vam veure se'ns estaven acabant els envasos per als xucruts. Tot i ser retornables, la majoria no tornen, i l'estoc ens havia anat baixant progressivament. Com que darrerament ens heu demanat molts més fermentats, la baixada s'ha accelerat, i quan hem començat a buscar hem vist que no era tan senzill trobar-los, perquè els que fèiem servir resulta que ja no estaven al mercat.
El nostre antic envàs per als xucruts
La cerca va donar resultat i vam trobar un subministrador, a propet, que ens oferia un parell d'opcions que ens encaixaven. Vam fer una petita comanda per provar. Però anaven passant els dies i no se sabia res del transportista. Ningú no responia. Et deien que sí, que demà arriba, i l'endemà no arribava. Fins que ens en vam cansar, i vam anunciar al venedor que ja retornaríem la comanda, perquè no podíem treballar amb gent tan informal. Així doncs, ens vam haver d'arremangar i tornar a fer recerca, i amb aquestes que, gràcies a la Lola Puig del projecte Lolapot's, vam descobrir un altre model d'envàs en el que no havíem pensat, més simple, més fàcil de netejar i que vam veure que podia ser molt bona alternativa. Quin regal! Es tracta d'un envàs hermètic anomenat Weck, que a més està fabricat a Europa, per tant també una mica més pròxim. La majoria de pots que es venen provenen de l'àsia, i han fet molts quilòmetres. Tot i que hauríem d'aprofundir-hi més, semblaria que aquests envasos tindrien menys petjada de carboni.
Total, que nosaltres, ben decidits, fem la comanda, més grossa perquè els ports no se'ns mengin, i tot va molt bé fins que el tranportista no arriba el dia previst, que era dilluns passat. I encara l'estem esperant. El món del transport és precari i es nota: les empreses que s'hi dediquen no compleixen els terminis i no responen quan reclames. Aquesta vegada no tornarem la comanda. Agafarem paciència i esperarem que arribin. I un altre cop serem més previsors.
El cas del paté que fou salsa
Aquesta setmana han explosionat els carbassons. Preciosos, deliciosos, abundants i alguns d'ells massa grans per ser venuts. Cap a l'olla. No vam dubtar ni un minut a decidir que voldríem fer-ne un paté d'escabetx. La dificultat del repte estava en la gran quantitat d'aigua que té aquesta hortalissa. Per obtenir la textura que volíem el vam tallar finet i li vam posar sal, perquè sués i tragués l'aigua. El vam escórrer, i el vam coure amb l'olla destapada, perquè s'evaporés. I vam afegir codony per ajudar a donar-li espessor. Quan l'envasàvem ja ens adonàvem que allò era massa líquid. Volíem esperar a veure si quan es refredava s'espessia tal com desitjàvem. Però no. Allò no era un paté, per molt que hi poséssim imaginació. De gust, impecable: ens encanta. Però no pots untar-te'n una torrada. En canvi com a salsa funciona de conya. I amb aquest imprevist, que primer ens va contrariar, potser haurem fet un primer pas cap a una línia de treball que anirem desenvolupant. Se'ns obre una finestra a un nou paisatge que veiem ple de colors. Descobertes i oportunitats.
Carbassó a l'olla
Que tingueu molt bona setmana!
Trackbacks/Pingbacks