Pastanaga, pastanaga i més pastanaga. Això és el que ens ha vingut a sobre, i sembla que continuarà les properes setmanes. S'acosta la florida general, i la que no es vengui a mercat anirà a flor, farà el cor dur, i es perdrà. De manera que hem entrat a collir, abans que sigui massa tard, i ja ens hem estrenat amb un paté d'un color preciós. Aquesta vegada, l'hem condimentat amb un xic de canyella i pebre mòlts, i entre això i la dolçor extrema de la pastanaga a l'hivern, ens ha sortit ben llaminer. Ens agrada tant, que estem a punt de retirar la partida anterior, no perquè no fos bona, sinó perquè aquesta la supera de molt, tant en textura com en gust, i preferim oferir-vos el que més ens agrada.
Però no només vol florir la pastanaga. La primavera va donant pressa a més plantes de l'hort, com per exemple el julivert, que després de passar l'hivern pansit, ara es refeia i ja mostrava intencions d'espigar-se. N'hem collit i deshidratat una bona partida, i ja n'hem fet uns quants potets amb sal, que tornareu a trobar al catàleg.
Julivert a punt d'espigar-se
També comença a obrir flors el saüquer, i això vol dir que aviat haurem de fer-ne el famosíssim xampanyet. I bona falta ens fa, perquè us heu animat amb el d'eloïsa i marialluïsa, i estem gairebé sense existències. Igual com d'altres fermentats, com els xucruts de pastanaga i carbassa que pràcticament han volat, aquests dies. Sort que tenim reserva del de pastanaga, i que el de col, menta i llimona està a punt de veure la llum. La vida és moviment, i aquí això no s'atura mai.
Les primeres flors de saüc d'enguany
Que tingueu bona setmana!
