Bon dia d'abril!
Encara que sembli mentida, no ens avorrim de la pastanaga. No només hem processat la que teníem en espera, sinó que n'hem anat a espigolar per als propers dies, perquè si no la collim aviat ens la trobarem dura per dins, i serà malaguanyada. Aprofito la fotografia que ho il·lustra per presentar-vos les dues persones que espigolem i fem les elaboracions:
Les espigoladores: Mercè i Mireia
La Mercè -o Memé, li diuen molts amics- és una dona potent. Ecòloga marina de formació, ha treballat al CSIC, va deixar la recerca per embarcar-se i fer de marinera, menar un hort, lluitar per la defensa del territori i viure la vida. Ha voltat món, la Memé: tant fent de navegant com d'investigadora, és de les poques persones que pot dir que ha estat tant a l'Àfrica com a l'Antàrtida. I de conserves en sap un niu. En fa des de sempre, en família, i amb ella compartim profundament la manera d'enfocar la producció: prioritzant sempre el producte propi, o si no el més proper possible, el que culturalment ens ressona, el que és lògic i raonable, i utilitzant tècniques poc sofisticades, i com més assequibles per tothom, millor. Treballar amb ella és divertit, la conversa mai no s'acaba, i sovint arreglem el món sencer tot pelant les hortalisses.
La que fa la fotografia sóc jo, la Mireia. També vaig estudiar biologia, però he tingut sempre un peu dins el món de la cultura, fent de cantant, glosadora, programadora o organitzadora d'activitats. Em vaig acostar a les conserves a partir del meu interès per la lluita contra el malbaratament alimentari, quan treballava en el projecte "La manduca no caduca" de l'ANG. Quan poc després em vinculava al Parc Agroecològic de l'Empordà, tot va anar venint sol: en una finca agrícola hi ha sempre excedents i no podia sofrir pensar que es farien malbé. Hi ha moltes circumstàncies diferents que poden generar pics de producte no apte per ser venut, com el que passa en aquests moment amb la pastanaga i moltes altres plantes que s'estan espigant. Però també pot ser per altres motius: perquè ha pogut molt i un producte surt esquerdat, perquè s'ajunta la producció de dues plantades diferents i no es dóna a l'abast, pel fet d'haver de trinxar un camp perquè s'hi ha programat un altre cultiu, entre moltes altres casuístiques. Així doncs, sigui pel motiu que sigui, i coordinant-nos amb l'equip de pencaires del Parc, anem recollint allò que no serà apte per dur al mercat, i li donem valor al processar-ho per fer-ne aquestes conserves que us oferim. Com sempre s'ha fet a pagès, tot s'intenta aprofitar.
Confitura de pastanaga, amb canyella i pebre, en mida gran (250ml) i petita (125ml).. Alerta, que pica!
La Mercè i jo, en aquest temps, hem après a anar buscant sortida a la majoria de productes, amb diferents estratègies de conservació. Sobretot escabetxem, fermentem, confitem en sucre i deshidratem. Així, davant aquesta allau de producte, el primer que hem volgut preparar ha estat un bon paté, que ja sabem que us agrada molt. I tot seguit, una confitura, que aquesta vegada l'hem condimentat amb canyella i pebre, i com que pica una mica és molt diferent de la que havíem fet fins ara. Ja ens direu què us sembla. També tenim ganes d'escabetxar la pastanaga a trossos, potser quadradets, o ratllada, tota sola o combinada amb altres verdures que necessitin ser rescatades. Això segurament ho farem la setmana que ve. I veient la florida general de boixacs, saücs i altres plantes, em desfaig per preparar unes làmines dolces deshidratades amb els seus pètals. A veure si tenim temps de tot plegat.
Gràcies per ser-hi! Nosaltres seguim. Bona setmana i bons aliments.
