Bon dia,

Avui començo amb una estrofa d'un poema de la Maria Mercè Marçal, anomenat "Velles corrandes per a la Pepa" (Publicat dins el poemari Bruixa de dol), i si m'engresco encara  potser us en transcriuré, sencer, un altre de la Raspall. Mira, deu ser la primavera, o que s'ensuma sant Jordi, o una mica de cada, que m'heu trobat rapsoda. L'estrofa que us deia fa:

Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
com una casa enramada
amb brancades de llorer.
Amb brancades de llorer,
poniol fresc a l’entrada,
espígol sec al graner,
flor de saüc i herba sana,
veïna del meu carrer.

Llorer, poniol, espígol, flor de saüc i herba sana... Ja ens haguéssim entès bé, ja, amb la veïna de la Marçal! Nosaltres el llorer també el guardem, tot i que no ens hem enramat mai la casa. Això d'enramar llocs i coses es veu que abans es feia molt, i ara ens sembla quasi exòtic. El llorer sec, si us animeu a escabetxar coses, no pot faltar a l'olla. O això diuen a casa meva. Aquesta setmana, doncs, ha fet companyia a la pastanaga ratllada que hem escabetxat, junt amb grans sencers de pebre negre. Mireu quin goig feia tot plegat abans de la cuita:

Pastanaga a punt de ser escabetxada

I la flor de saüc? El seu perfum és tan sublim! Avui mateix n'hem collit per poder preparar la primera tanda de xampanyet de saüc de la temporada, i hem quedat mig atuïts de tanta dolçor entrant-nos per tot arreu. Hi ha moltes receptes per fer-ne, de xampanyet. Se n'elabora a molts llocs d'Europa, i potser més enllà també. Jo diria que en deuen fer a tot arreu on hi creixi aquest arbust. Nosaltres fem servir una recepta que ens va ensenyar la Cristina Viñas, d'Espolla. Potser hi hem fet algun canvi, després, ja no ho recordo. En tot cas, a mi personalment, va ser ella qui me la va fer tastar per primera vegada, ja fa uns anys, i em vaig enamorar a l'instant d'aquesta beguda, rústica, autèntica, simpàtica. No era l'única. I una passió compartida ja se sap que dóna molt més de sí.

I va, vinga, no me'n puc estar. La Joana Raspall va fer un poema del saüquer per a la mainada, que m'encanta i em ve de gust compartir amb vosaltres:

EL SAÜQUER

Les flors del saüquer
són dolços plats de nata
damunt d’una gran taula
parada amb vellut verd.
Formigues i cargols
s’enfilen per la soca;
per l’aire, les abelles
hi arribaran primer.
Tot l’arbre, obert de braços,
espera la visita
que cada matinada
li fan els convidats.
No cal que regategin
els plats de menja blanca;
al cor de cada branca
n’hi ha molts de preparats...

Si el voleu gaudir més encara, llegiu-lo en veu alta als petits de casa. O encara que estigueu tot sols. Trobo que es gaudeix molt més.

Unes quantes floretes de saüc

Gràcies per arribar fins aquí. Que tingueu bona setmana!