Les conserves d'Escabetxart, ja ho sabeu, són d'aprofitament. Ara mateix, ens trobem que al camp surt una producció elevada d'albergínia, amb exemplars força grossos, que no acaben de vendre's bé al mercat. Així doncs, l'equip de l'obrador entra en joc: Quan ens arriben aquestes albergínies, les passem pel forn i si veiem que no les podrem treballar de seguida, les guardem al congelador. El mateix vam fer setmanes enrere amb els pebrots, tant verds com vermells. Ens en venien quantitats importants, i en aquell moment estàvem elaborant altres coses. Així doncs, forn i cap al fred. De manera que el pobre arcó congelador començava a estar bastant al límit de la seva capacitat.
Aquesta setmana passada, amb l'arribada d'una nova tongada d'albergínia vam considerar que havia arribat el moment de treballar tot aquest material. Per aclamació popular, el pebrot vermell ha anat tot per fer-ne la salsa, i el pebrot verd, juntament amb l'albergínia, i uns quants litres de tomata en conserva que guardàvem de l'estiu, han agafat el camí de la samfaina, tot i que en format untable. Un paté de samfaina, doncs.. Aquí podeu veure les respectives olles:
I aquí les dues delícies corresponents:
I per avui, fins aquí. Nosaltres seguim, que al camp ens esperen cols esquerdades i al magatzem moniatos gegants, carbasses amb defectes i un romanent de síndries. Vejam què en farem, de tot plegat.
