Bon dia!
Els festius carnavalencs han desconfigurat totalment la dinàmica de treball a Escabetxart. Per tal de conciliar vida familiar i laboral, hem canviat els dies de producció i hem anat una mica a mínims. Tot i això, hem trobat temps per embotellar uns xampanyets, que ara haurem d'esperar que evolucionin. El que ja hem tastat i està a puntíssim és el que hem anomenat Xampanyet d'eloïsa. Fet amb el mateix mètode que el xampanyet (o cava, o ancestral) de saüc, l'herba que hem macerat és una parenta de la marialluïsa, original del continent americà, que allà anomenen te de burro o de burra, burrito, cachamai, cola de burro... i nosaltres ens hem tret de la màniga el nom d'eloïsa, inspirant-nos en el seu nom científic: Aloysia polystachya.
Xampanyet d'eloïsa
De moment seguim amb l'ampolla de vidre de litre, tot i que ja ens estem mirant altres tipus d'envasos que mantinguin les bombolles més temps i alenteixin l'evolució de la beguda.
També hem estat a temps d'envasar el primer xucrut de carbassa de l'any. Aquest ve condimentat suaument amb una altra herba poc coneguda, la peril·la, shiso o alfàbrega japonesa (Perilla frutescens). És sorprenent el gust tan diferent que agafen els aliments un cop fermentats, i el toc que els donen els condiments que hi incorporem. A la càmera tenim també un xucrut de carbassa amb all que encara no hem tastat i promet ser força intens. Ja us avisarem quan us el poguem oferir.
Potser ha estat la influència del Carnestoltes, o simplement el nostre gust pels colors dels aliments, que del treball amb l'estimada Roure Rodríguez Mena n'ha sortit aquest bonic logotip:
Per nosaltres té molt significat i lectures suggerents, ens hi sentim identificades i ens encanta. Esperem que a vosaltres també us sembli bonic.
I amb això, i enterrada com tenim la sardina, respirem, mengem bé i gaudim d'aquesta primera setmana de quaresma.
Salut!
