Bon dia!
Com us ha anat la diada de Sant Jordi? A nosaltres els llibres ens encanten. Els consultem sovint, hi busquem coneixements, inspiració, experiències d'altres persones, sabers ancestrals. Avui, l'escrit va sobre la nostra relació amb aquests aliments tan necessaris per al cervell, l'ànima i l'esperit.
De roses en parlem un altre Sant Jordi.
Llibres, doncs. Per exemple, es podria dir que hem après a fermentar verdures a base de llibres, sobretot. Per descomptat, a més de llegir, fent-ho, provant, tastant, repetint i perdent-li la por, però sempre tornant al paper per trobar-hi referències. Els nostres dos bàsics sobre fermentació són Sandor Katz i el matrimoni Shockey. Però és genial localitzar en llibres com "El Rebost", de la Dolors Llopart, que està escrit mooooolt abans que els lactofermentats es posessin de moda, la recepta de la "col agra". A més de les instruccions per elaborar-la hi ha els comentaris, gràcies als quals hem sabut que no només es feia el xucrut als països més nòrdics, sinó que en tenim alguna referència a casa nostra, recollida per folkloristes catalans com Violant i Simorra, en un treball sobre els costums de la matança del porc al Pallars.
Uns altres llibres que ens enganxen són tots els que parlen de plantes silvestres comestibles. El primer que vaig comprar, molt abans de saber que un dia em dedicaria a fer conserves, va ser el de Núria Duran, Mercè Morguí i Mercè Sallés, editat per Pòrtic Natura. És de l'any 2004, i la idea de poder alimentar-se del que dóna la natura no cultivada em fascinava. Amb el bon amic, i avui dia reconegut botànic assessor de grans noms de la gastronomia, l'Evarist March, tombàvem pels camps recollint espècies comestibles, i després ens en fèiem un àpat. El que en sabia era ell, que anava a fons amb la botànica, i jo només una mica, però anava aprenent i gaudint-ne, i després llegint i buscant informació. L'interès per aquests temes està clar que ha anat en augment, en general, i avui ja tenim milers de títols i col·lectius que s'hi han especialitzat. Potser el més conegut ara mateix seria Eixarcolant, que ha fet una tasca ingent de divulgació i posada en valor d'aquests coneixements, però també Flora Catalana, que ja abans dinamitzava grups de persones que compartien coneixements, i es feien sortides per poder-ne aprendre, de forma totalment altruista i desinteressada.
Dins la secció de les herbes aromàtiques, voldria esmentar, també, una col·lecció que adoro, per la profunditat, per la mirada totalment transversal: els de les autores Montserrat Enrich i Elisenda Carballido, que han editat amb Farell, sobre la farigola, el romaní, el fonoll i l'ortiga. Al bodegó d'aquí sota també hi veureu "Essències", de la Carme Bosch, que és bonic, visual i poètic, i té informació interessant, i no tant descriptiva de l'espècie. No busquem receptes i prou.
Bodegó de llibres
També m'al·lucina el que explica en Jaume Fàbrega als seus llibres sobre cuina antiga, especialment. Conèixer els orígens em sembla fonamental. Saber com menjaven els homes de les cavernes, els grecs, els romans, descobrir l'origen d'alguns dels nostres plats i sobretot de les nostres conserves, com ara l'escabetx, punt de partida de tot aquest projecte on ens hem submergit. És l'única manera de desfer-nos de les imposicions de la manera de fer basada en el capitalisme: compra aquests ingredients, a aquest proveïdor, fes aquesta barreja, i ara a vendre tu. I com es feien les coses abans de tot aquest muntatge? Això, volem saber. Això.
Buf, i no em volia allargar tant, però és que si no us dic que l'Editorial Sidillà té una col·lecció genial anomenada QuèViures, amb llibres sobre el recuit (genial!), el bacallà, els embotits, els formatges, la ratafia, entre d'altres, i una meravellosa "Història de la cuina catalana i occitana", amb 7 volums ara mateix, que m'agradarà regalar-me sencereta algun dia, de segur que no m'ho perdonaria.
Si us ve de gust, m'agradarà saber quins llibres sobre menges us han inspirat aquest Sant Jordi, o en qualsevol altre moment. Ara que rellegeixo l'escrit veig que me n'he deixat molts, però tiro milles, i aquí l'acabo.
Salut i alegria!
PS1: La setmana que ve ja us diré què hem fet a l'obrador i al camp. Que no ha estat pas poc.
PS2: I us dec un vídeo, però ara no el tinc a mà.
