Avui comencem de color de rosa, amb un paté de ravenet. L'any passat, justament per aquestes dates, també vam tenir una punta de producció d'aquesta hortalissa, que per les seves característiques en aquell moment no era apta per a la venda. Concretament, es tractava (igual que enguany) de ravenets massa grossos. El ventall es movia entre la mida d'una pilota de ping-pong i una de tennis. Quan vam estar rumiant què en podíem fer partíem de la idea que el ravenet era una cosa que només es menjava crua. Així doncs, el vam fermentar, aconseguint una bona reserva de xucrut, cosa que hem repetit també aquesta vegada:
Però encara en quedava molt al camp, que feia molt de goig i era una llàstima deixar perdre. Més enllà de la lactofermentació, i de posar-lo a les amanides, no en trobàvem receptes als llibres ni a publicacions digitals. I per descomptat, res cuit. Llavors vam decidir fer una prova, partint de la nostra primera llei fonamental de les conserves, que és:
"Tot es pot escabetxar"
Per si de cas, el vam combinar amb altres hortalisses, però la presència de ravenet dominava clarament la conserva. I sí: en va sortir un dels xeflis més bons que recordem.
Per això, aquesta vegada, quan ens hem trobat amb el mateix panorama al camp, no hem tingut dubtes, i encara hem fet un pas més: provar d'escabetxar el ravenet sense acompanyants i buscar-li el format de paté, un cop cuit. Aquí el repte estava en la textura, perquè ens feia por que quedés massa líquid. Però amb un toc de codony i la suada prèvia que li vam fer fer amb una espolsada de sal, el contingut d'aigua va atènyer els nivells adequats per a l'obtenció d'una pasta untable. Un cop fet, vist i tastat, podem dir clarament que el paté ravenet funciona la mar de bé, que entra bé pels ulls i s'agraeix al paladar. No us espereu un gust picant. Igual com en d'altres crucíferes, la coïssor es perd amb la cocció, i el gust que aflora és el que hi ha al darrera. Interessant, no trobeu?
Degut a una florida imprevista, la setmana passada vam poder reincorporar al nostre catàleg el paté de bròcoli.
Sabem d'alguns que n'estan contents, però és evident que no seria el paté preferit de la majoria. Tot i això, si tenim en compte que la darrera vegada que en vam elaborar va ser el març passat -en la florida sí prevista de l'inici de primavera-, que en vam fer una quantitat considerable i que vam esgotar-los farà cosa d'un mes, potser és que estem davant d'un dels patés dels de la línia verda que més us ha seduït. Sigui perquè els gurús de la salut el recomanen, o perquè en tastar-lo el trobeu bo i us queden ganes de repetir, l'hem de situar dalt d'aquest pòdium particular.
Escabetxeu, que no costa gaire
Si voleu provar de fer-vos-el vosaltres mateixos, no és massa difícil. Us ho direm i repetirem sovint: escabetxar és fàcil i a l'abast de tothom. En el cas del bròcoli, us recomanem de coure'l al vapor i no pas escabetxar-lo directament amb l'oli i el vinagre. Així mirarem de guardar-ne les propietats. Just coure'l perquè que quedi un xic tou, però que no hagi perdut gaire el color. Per una altra banda, escalfareu l'oli i el vinagre, hi posareu les espècies que vulgueu i allà l'ofegueu uns minuts, afegint la sal que convingui. Després ja el podeu triturar, el poseu en pots i quan sigui freds, els entreu a la nevera. Amb l'acidesa del vinagre, aquesta semi-conserva us aguantarà ben bé 15 dies en fred. De fet, serà més bona fins i tot passats uns dies, perquè les aromes aniran sortint i la fortor del vinagre es posarà en un pla més discret. No us indico quantitats exactes per principis, perquè cada vinagre i cada oli són diferents, i perquè només vosaltres sabeu què us agrada, però com a referència us suggereixo aportar entre 100 i 150 grams, tant de l'un com de l'altre, per cada quilo de l'hortalissa. A partir de la primera experiència, ajusteu-ne les quantitats fins aconseguir el punt que a vosaltres us agradi.
Si voleu una conserva de més durada, l'haureu d'envasar en pots estèrils i després els haureu de pasteuritzar. En aquest cas, però, us heu d'assegurar que no quedi curt de vinagre, per garantir que no hi pugui créixer el més dolent dels bacteris patògens, el Clostridium botulinum, Així que si no n'esteu segurs, opteu més aviat per fer-vos-en el paté per al seu consum dins la quinzena següent.
Expliqueu-nos les vostres experiències amb aquesta hortalissa. En feu alguna altra conserva? Ens agradarà molt llegir-vos, aquí o si ens escriviu a escabetxart@parcagroecologic.com. Fins aviat!
Les conserves d'Escabetxart, ja ho sabeu, són d'aprofitament. Ara mateix, ens trobem que al camp surt una producció elevada d'albergínia, amb exemplars força grossos, que no acaben de vendre's bé al mercat. Així doncs, l'equip de l'obrador entra en joc: Quan ens arriben aquestes albergínies, les passem pel forn i si veiem que no les podrem treballar de seguida, les guardem al congelador. El mateix vam fer setmanes enrere amb els pebrots, tant verds com vermells. Ens en venien quantitats importants, i en aquell moment estàvem elaborant altres coses. Així doncs, forn i cap al fred. De manera que el pobre arcó congelador començava a estar bastant al límit de la seva capacitat.
Aquesta setmana passada, amb l'arribada d'una nova tongada d'albergínia vam considerar que havia arribat el moment de treballar tot aquest material. Per aclamació popular, el pebrot vermell ha anat tot per fer-ne la salsa, i el pebrot verd, juntament amb l'albergínia, i uns quants litres de tomata en conserva que guardàvem de l'estiu, han agafat el camí de la samfaina, tot i que en format untable. Un paté de samfaina, doncs.. Aquí podeu veure les respectives olles:
I aquí les dues delícies corresponents:
I per avui, fins aquí. Nosaltres seguim, que al camp ens esperen cols esquerdades i al magatzem moniatos gegants, carbasses amb defectes i un romanent de síndries. Vejam què en farem, de tot plegat.
Feia molt que no escrivia al blog. Segurament perquè voldria dedicar més temps i cura a cada escrit del que la meva disponibilitat em permet.
Així que, us demano excuses per anticipat, perquè a partir d'ara publicaré més a raig, com qui parla. Voldria que aquest espai us servís per saber què està passant al camp i a l'obrador. I em torno a fer el propòsit d'escriure-hi setmanalment. Si no en sóc capaç, ja rumiaré com ho enfoco, més endavant. S'ha de ser realista, i mesurar les forces.
Des de l'agost fins ara han passat un munt de coses. Miro de repassar-ne algunes.
Síndries, melons i les seves respectives confitures
No falla mai. L'estiu és generós en síndries i melons, als nostres camps d'Albons. I toca arromangar-se per fer-ne confitures, sí o sí. De fet, a hores d'ara, encara queden síndries que ens sembla que seran aprofitables. Segurament la seva polpa no gaire, però la part que es confita, que és el tros blanc, amb una mica del vermell del damunt, probablement sí. Fins que no les obrim no ho sabrem. Nosaltres la combinem amb marialluïsa, i sembla mentida si s'entenen bé una i altra. I a part d'aquesta confitura, la de síndria amb marialluïsa, aquest estiu n'hem fet dues més: la clàssica de síndria i meló, i la de síndria, meló i codony, que té la seva conya. I no només a l'estiu, perquè quan més excedent tenim d'aquestes dues fruites és quan la calor baixa, i la producció encara es manté. Setembre i octubre són mesos de fer aquestes confitures, i preparar el rebost per a la resta de l'any. I potser enguany, fins i tot novembre, amb tanta bonança com ha fet.
Síndria, meló i codony
Síndria i meló
Preparant confitura de síndria
Els xampanyets
A mitjans d'agost vam acabar els xampanyets de saüc. Encara sentim els planys d'uns quants de vosaltres, enamoradíssims d'aquesta beguda. Però no hem vingut a aquest món a plorar, sinó a gaudir de tantes flors com ens ofereix, amb les quals es poden fer begudes semblants al més famós dels xampanyets.
Així doncs, ens hem llançat de cap a fer xampanyets de fonoll, tot sol, o de fonoll i roses, ara fa poc. I més que en vindran, en funció de què tinguem florit o perfumat.
Més conserves i un deute pendent
I ja no m'allargo més, però sapigueu que aquests mesos també hem aprofitat tomates verdes, carbassons, verdolaga, pastanagues, cols esquerdades, remolatxes, i altres hortalisses, i n'hem fet xeflis, xútneis, patés i fermentats, que encara trobareu al catàleg.
Acabo liquidant deutes pendents. Al darrer escrit us prometia desvetllar un misteri, una "descoberta" emocionant que vam fer a l'obrador i que ens omplia d'alegria. Els que ens seguiu a Instagram ja n'estareu al cas, però aquí no ho vam explicar. I per fer justícia, aquí us deixem l'enllaç a la publicació on ho expliquem.
